|
There are no translations available.
“Senderisme pg” va organitzar una sortida per gaudir del riu i de la muntanya. El dissabte 29 de maig 15 persones, procedents de senderisme, natació, sincro i ioga, varem posar-nos les botes per pujar fins el refugi d’alta muntanya Josep Maria Blanch a Espot (a 2.350 m), dins el Parc Nacional d''Aigüestortes, on es contemplava un immillorable paisatge nevat, amb estanys encara glaçats. Però, el desglaç ja feia de les seves, omplint els rius de bat a bat.
Així, el diumenge 30 de maig, ens varem trobar la Noguera Pallaresa, amb molta aigua, bones onades i contres punyents. El nostre objectiu era navegar el riu de Llavorsí fins el Congost de Collegats, 40 kilòmetres plens de ràpids amb nom propi: ''La Rentadora'',''El Quatre Llarg'',''El Salt de l'Àngel'',''La Sirga''... A migdia varem recuperar forces dinant a Montardit, per tornar al riu, escalfant motors amb ràpids de II i III grau abans d'arribar a Baró, on ens varem trobar amb el ràpid del ''Pastis'', un pas amb bon desnivell on es formen una sèrie d'onades de grans dimensions. Tot remant, els de la dreta endavant i els de l’esquerra endarrere... stop i objectiu aconseguit: els panteres grogues varem creuar el Pastís, amb més aigua que mai.
No tot va ser esport. La nit la varem fer al Refugi Gall Fer. Un refugi perdut de la mà de déu, que ni els més senderistes de la colla coneixien. Amagat al Bosc de’n Virós, lluny de tota civilització, va ser el lloc ideal per iniciar als excursionistes novells en la misteriosa activitat de “la Porla”. Barreja de càstig i ritu iniciàtic on el més difícil és saber en què consisteix. Les regles dels “Porladors” semblen las del “Club de la Lucha”: Norma I: no es parla de la “porla”. Norma II: per saber qué és, t’han de “porlar”...
Com podeu imaginar va ser un cap de setmana complert, on tots varem gaudir del riu, de la muntanya i de la companyia. Tots hem quedat amb ganes de que arribi la propera convocatòria senderista.
Eduard de Riquer.
|
