|
There are no translations available.
"Un poema que fa tard"
Falgueres en vessants solans,
avencs traïdors inexistents,
mars de pedra quasi eterns
i un munt de gent educada,
que deixa la muntanya complaguda.
Una nena, una bruixa, un caçador, uns vilatans,
uns llops que maten per proximitat, per afecte o per
atzar,
i un narrador que lleva, amb el riure,
l'extenuació del personal.
Són les panteres, tots i una, que travessen fronteres,
entre estats, entre comarques, entre estacions, tant és,
sempre contornejant, de vegades abdicant
de trons passatgers, mai no oblidant ni deixant ningú
enrere.
I en l'espai cobert de vida, es desplacen arranjats,
guiats per l'home ple que els encimbella,
silents però pensatius, acompanyats per un Marrec
que és el més vell del grup,
sense sospitar que l'endemà
acabarà escolant-se per entre les hores."
Jaume Urgell
|
