|
|
| |
Senderismo
|
There are no translations available.
Hola Panteres, A finals de gener farem la 1ª Comanda de Samarretes de Senderisme. Samarretes tècniques "Coolmax", http://www.rondoteam.com/ca/atletisme/camisa-191.html. el disseny de la samarreta el trobareu aquí. Els qui no vau poder provar-les, aquestes són les mides. Vertical: del coll avall, per davant. Horitzontal: d'aixella a aixella. HOME
|
TALLA
|
Vertical (coll)
|
Horitzontal (aixelles)
|
Preu
|
|
8167 S
|
52 cm
|
45 cm
|
20 €
|
|
8167 M
|
55 cm
|
51 cm
|
22 €
|
|
8167 L
|
59 cm
|
56 cm
|
22 €
|
|
8167 XL
|
62 cm
|
61 cm
|
25 €
|
DONA
|
TALLA
|
Vertical (coll)
|
Horitzontal (aixelles)
|
Preu
|
|
8179 XS
|
45 cm
|
40 cm
|
20 €
|
|
8179 S
|
48 cm
|
45 cm
|
20 €
|
|
8179 M
|
51 cm
|
49 cm
|
22 €
|
|
8179 L
|
53 cm
|
52 cm
|
22 €
|
Preu final, inclou l'estampació i el transport. Panteres Grogues ens subvenciona una part de l'estampació.
Comandes: per favor llegiu atentament les instruccions, no es podran fer canvis 1 .- feu un ingrés al compte corrent de Senderisme: 2100 0796 40 0200233016, de La Caixa, indicant nom i cognom i model de samarreta (Pepito Perez, 8167 L). Eviteu fer l'ingrés per finestreta. La Caixa ens cobra comissions per pagaments per finestreta. Podeu fer l'ingrés pel caixer automàtic o per internet. si feu l'ingrés per internet, heu d'obrir la pestanya "Informi les dades addicionals que desitgi", fixeu-vos en posar les dades a "(Text que s'informarà al beneficiari)". 2 .- envieu un correu a
Esta dirección electrónica esta protegida contra spambots. Es necesario activar Javascript para visualizarla
indicant nom i cognom i model de samarreta Data límit: 23 de febrer. Farem la comanda a finals de gener, i us enviarem un correu de confirmació. Tindrem les samarretes a finals d'abril, ja us avisarem i us direm com recollir-les. Tenim un projecte fer una sortida apta per a tothom per repartir-les i estrenar-les. Fins aviat, Ramon
|
|
|
There are no translations available.
Gener 22: Colònia Güell - Montbaig. Lluïsa. Fàcil
29: Colònia Güell 2a tanda. Lluïsa. fàcil
Febrer 4-5: Cingles de Tavertet. Joan, David i Marrec. nivell mig 11-12: Gran Tuc de Colomers amb raquetes. Víctor. Nivell alt. 18: Carnestoltes 25: Via ferrata. Àngel i Piter Place
Març 3: Donasport. Castell de Montsoriu des de Breda. Pilar. Fàcil 11: Calçotada a Valls. Eduard Marcos. Fàcil 18: Vall d'Horta - St Llorenç del Munt- Sta Agnès. Isaac. Fàcil 24- 25: Serra de Busa, Solsonès. Joan i David. Nivell mig
Abril 6-9: Pasqua al País Basc, III Kedada Montañera Ibèrica organitzada per Hegoak de Bilbo 14-15: "Montolier de Perellós" (707 m) y "Pic de Bugarach" (1231 m) (Rosselló-Llenguadoc). Pilar. Nivell mig. 21-22: Castellar de n'Hug - Montgrony. Edu Siklente. Nivell mig
Maig 5: Gavà - Eramprunyà - La Morella - Plana novella - Jafre - Sitges. Lluïsa. Nivell mig-alt. 13: Gavà - Eramprunyà -Castelldefels. Lluïsa. Fàcil 19-20: Pedraforca. Edu Silvente. Nivell mig 26-27-28 (2ª Pasqua): Mont-roig" (2846 m) (Pallars) grampones, piolet y la primera noche de refugio libre: dificultad alta. Y "Tuc dera Entecada" (2269 m) (Vall d’Aran) dificultad media. Pilar.
Juny 2-3: Camí de Ronda Costa Vermella - Kaiak al mar. Joan i David. Nivell mig 9-17: CÒRSEGA. Rutes pel GR i platges. Nivell alt, 5 dies de treking. Jorge i Edu 16-17: pels pobres desgraciats que no podrem anar a Còrsega: Beget - Rocabruna - Vall de Salarça. Ramon. Nivell mig 23-24: Aigüestortes. Edu Martínez i Isaac. Nivell mig 30: Olesa de Bonesvalls - Sitges. Àngel. Més que fàcil amb final a la platja
Juliol 7-8: Vignemale-Gavarnie. Jorge. Nivell molt alt 14: Camí de Ronda de Tossa de Mar a Cala Boadella (Lloret). Johnny, David, Miguel. Nivell mig 14-15: Barranquisme. Fabricio i Javi 21-22: Panticosa. Jorge. Nivel alt: la SORTIDA 18,000 (6 x 3,000) 28-29: Pica d'Estats (3143 m) por la punta Gabarro (3114 m) con vivac. Pilar. dificultad: alta
Setembre 2: MontBaig - Museu de Sant Boi (baixada per Sant Boi - Canons) -Viladecans. Lluïsa. Dificultat: fàcil (és més aviat cultural) 8-11: travesia desde Setcases a Prades de Conflent con subida al Canigo. Pilar. Dificultad alta 22-23: Balaitús. Jorge. Nivell alt.
Octubre 12-14: Volta als Encantats. Víctor. Nivell alt 20-21: Cingles de Malanyeu, Berguedà. Joan i David. Nivell mig
Novembre A determinar (10-11 o 17-18): Festival de Cinema de Muntanya de Torelló. Pilar. Nivell Horripilar.
Desembre 6-8: Serra d'Espadà. Pilar. |
|
There are no translations available.
“Senderisme pg” va organitzar una sortida per gaudir del riu i de la muntanya. El dissabte 29 de maig 15 persones, procedents de senderisme, natació, sincro i ioga, varem posar-nos les botes per pujar fins el refugi d’alta muntanya Josep Maria Blanch a Espot (a 2.350 m), dins el Parc Nacional d''Aigüestortes, on es contemplava un immillorable paisatge nevat, amb estanys encara glaçats. Però, el desglaç ja feia de les seves, omplint els rius de bat a bat.
Així, el diumenge 30 de maig, ens varem trobar la Noguera Pallaresa, amb molta aigua, bones onades i contres punyents. El nostre objectiu era navegar el riu de Llavorsí fins el Congost de Collegats, 40 kilòmetres plens de ràpids amb nom propi: ''La Rentadora'',''El Quatre Llarg'',''El Salt de l'Àngel'',''La Sirga''... A migdia varem recuperar forces dinant a Montardit, per tornar al riu, escalfant motors amb ràpids de II i III grau abans d'arribar a Baró, on ens varem trobar amb el ràpid del ''Pastis'', un pas amb bon desnivell on es formen una sèrie d'onades de grans dimensions. Tot remant, els de la dreta endavant i els de l’esquerra endarrere... stop i objectiu aconseguit: els panteres grogues varem creuar el Pastís, amb més aigua que mai.
No tot va ser esport. La nit la varem fer al Refugi Gall Fer. Un refugi perdut de la mà de déu, que ni els més senderistes de la colla coneixien. Amagat al Bosc de’n Virós, lluny de tota civilització, va ser el lloc ideal per iniciar als excursionistes novells en la misteriosa activitat de “la Porla”. Barreja de càstig i ritu iniciàtic on el més difícil és saber en què consisteix. Les regles dels “Porladors” semblen las del “Club de la Lucha”: Norma I: no es parla de la “porla”. Norma II: per saber qué és, t’han de “porlar”...
Com podeu imaginar va ser un cap de setmana complert, on tots varem gaudir del riu, de la muntanya i de la companyia. Tots hem quedat amb ganes de que arribi la propera convocatòria senderista.
Eduard de Riquer. |
|
There are no translations available.
"Un poema que fa tard" Falgueres en vessants solans, avencs traïdors inexistents, mars de pedra quasi eterns i un munt de gent educada, que deixa la muntanya complaguda. Una nena, una bruixa, un caçador, uns vilatans, uns llops que maten per proximitat, per afecte o per atzar, i un narrador que lleva, amb el riure, l'extenuació del personal. Són les panteres, tots i una, que travessen fronteres, entre estats, entre comarques, entre estacions, tant és, sempre contornejant, de vegades abdicant de trons passatgers, mai no oblidant ni deixant ningú enrere. I en l'espai cobert de vida, es desplacen arranjats, guiats per l'home ple que els encimbella, silents però pensatius, acompanyats per un Marrec que és el més vell del grup, sense sospitar que l'endemà acabarà escolant-se per entre les hores." Jaume Urgell
|
|
There are no translations available.
La primera del año: La Calçotada, o una de novatos en Collserola.
Hola a todos! Soy Agustín, uno de los nuevos. Los compañeros de Panteres Grogues me han animado a escribir una crónica que acompañe las fotos de la primera salida del año.
Viernes, 19 de Febrero. 22:00. No para de llover, vamos que Noé debe estar ya juntando las especies. Menuda excursioncita nos espera. ¿Y al restaurante no se llegará en coche? // Sábado, 20 de Febrero. 8:30 (Suena el despertador) Momento de confusión ¿Tengo que ir a trabajar? pero, es sábado... entonces? Ah si! Las panteras rosas....digo... grogues!! Pero con lo que diluviaba anoche se habrá cancelado, supongo. Subo la persiana..... coño que sol!!! // 9:45 Llego a la plaza Cataluña y me fijo en un grupo de unas 30 personas que parecen bien avenidos, no conozco a nadie, dudo un poco... ¿serán ellos? Pienso: pero mucha pinta de panteras no tienen, no? Reunida la tropa entramos en los ferrocarriles. El tren es casi nuestro, nos desparramamos cómodamente por las butacas. Hacemos trasbordo en el funicular de Vallvidriera, uno de esos avances técnicos del siglo XIX que aún hoy en día nos maravilla. Los vagones son chiquititos así que el funicular es literalmente nuestro. Hasta dejamos fuera a unos pobres ciclistas que esperaban en el andén. Así que allí apretujaditos se rompió de golpe.... el hielo digo. // 11:30 Ya estamos en Collserola, de momento bajando. Llegamos a un claro y nos detenemos. Foto!! Alguien me dice: vete acostumbrando, aquí nos pasamos el día haciendo fotos. El grupo se comprime todo lo que puede, parece que a las panteras les gusta estar juntitas. El fotógrafo se coloca lejos, bastante lejos... ahora entiendo por qué necesitábamos una explanada. Patata! Clic! // 12:00 Las últimas lluvias han dejado el bosque exuberante. Es increíble que estemos sólo a unos cuantos kilómetros de una gran ciudad. Collserola es una joya. Típico paisaje mediterráneo, encinas y alcornoques se arremolinan en las laderas, las veredas están llenas de hojas de roble húmedas. Subimos y bajamos a través del recorrido que nos ha preparado Jaume. Ya hemos visitado algunas de las fuentes donde descansan caminantes que encontramos a nuestro paso. Una de ellas conserva unos azulejos modernistas, otra foto! Allí nos detenemos a beber agua y comer algo. También lo hace nuestra caminante más activa, Gia. Una golden retriever de 5 años, preciosa. Seguimos hacia San Medir. Hay que llegar allí a la una. // 13:00 Puntuales llegamos a la pequeña capilla de Sant Medir, situada en un claro. Un edificio coqueto de planta única y bóveda de medio cañón construido en el año 962. Dicen que su puerta está orientada a Jerusalén. En la penumbra del interior, Jaume nos tiene preparada una sorpresa. Él y José Luis nos iban a tocar la flauta! Sí, sí, como lo oís, allí mismo. Por cierto, eran bastante grandes... las flautas... digo. Bromas a parte, se creó un momento mágico, tocaron piezas del barroco y del renacimiento, al final incluso cantamos un canon todos juntos. Entre la caminata y el concierto el hambre se ha abierto paso, los estómagos también cantan y nos animan a llegar al restaurante. // 14:00 Can Borrell está cerca de Sant Cugat. Todo un clásico de la zona. El allioli corre irresistible por las mesas así que no es recomendable para primeras citas, a no ser que ambos seáis amantes del ajo... o no te guste tu cita! Todos aprovechamos para pasar por el escusado antes de arrancar con el vino y la casera. Por una vez había cola en el lavabo de hombres. Llegan los calçots. Es entonces cuando sacamos la pantera que llevamos dentro. Nos ponemos manos a la obra, con guantes o sin ellos, pero con hambre. Luego la butifarra, la morcilla, el conill i el pollastre, (había para todos los gustos) el pa amb tomàquet, las mongetes, el xai... Nadie estuvo tímido en los postres y no faltó el cava y el brindis claro. Allí estaba Marc Andreu, el presi (lo he tenido que mirar en la web, es lo que tiene ser novato) alzando su copa.... (Por cierto Marc... ¿Cómo llegaste hasta allí? ¿Yo no te vi caminando?... un momento....entonces... se puede llegar en coche!!!!) // 18:30 Tras la comida seguimos caminando, el bosque se despeja y se abren grandes claros. En una cuneta un cartel anuncia la presencia de un ser muy especial. No, no es Hugh Jackman. Es todo un símbolo de Sant Cugat, el Pi d'en Xandri. Un pino piñonero monumental de 23 metros de alto y con 230 años en sus raíces. Me entero de que intentaron cortar el árbol en 1997. En el tronco se ven sus heridas. Algunos de nosotros nos abrazamos al árbol. Visto desde abajo impresiona. La copa se le ha teñido de naranja. El sol se va. // 19:15 Justo antes de llegar a Sant Cugat llega la noche. Es mi momento favorito del día. Cuando la luz es extraña y no sabes de donde viene. Llegamos a la estación. En el tren hablamos sosegadamente, observo las caras, algo cansadas pero satisfechas. No hay muchas paradas hasta Barcelona. Siento como si la ciudad debiera estar mucho más allá. Cuando uno camina viaja por dentro. Parece ser que ese día yo me fui lejos.
Y hasta aquí. Ha sido un placer recordar la salida y compartirla con vosotros. Ya estoy mirando el calendario para la siguiente. Hasta pronto.
Agustín
|
|
|
|
|
<< Inicio < Anterior 1 2 Siguiente > Fin >>
|
|
JPAGE_CURRENT_OF_TOTAL |
|
|
|
|